No, Facebook Did Not Panic and Shut Down an AI Program That Was Getting Dangerously Smart

https://gizmodo.com/no-facebook-did-not-panic-and-shut-down-an-ai-program-1797414922
A mesura que s’acostumaven a parlar l’un amb l’altre, aquests dos bots van anar perfilant un llenguatge privat. Ja només s’entenien entre ells i per tant no passaven el test de Turing, ni servien per a gran cosa.

When Facebook directed two of these semi-intelligent bots to talk to each other, FastCo reported, the programmers realized they had made an error by not incentivizing the chatbots to communicate according to human-comprehensible rules of the English language. In their attempts to learn from each other, the bots thus began chatting back and forth in a derived shorthand—but while it might look creepy, that’s all it was.

Keyboards are overrated. Cursive is back and it’s making us smarter

https://qz.com/1037057/keyboards-are-overrated-cursive-is-back-and-its-making-us-smarter/

Brain scans during the two activities also show that forming words by hand as opposed to on a keyboard leads to increased brain activity. Scientific studies of children and adults show that wielding a pen when taking notes, rather than typing, is associated with improved long-term information retention, better thought organization, and increased ability to generate ideas.

Catalunya: ¿patria o muerte?

http://www.lavanguardia.com/opinion/20170805/43329802265/catalunya-patria-muerte.html

Manuel Castells en La Vanguardia. Els governs d’Espanya i Catalunya es preparen per a la confrontació. Què passarà després de l’1-0?

Es este carácter profundo de movimiento social del independentismo catalán lo que no entiende la clase política española. Mas se apuntó oportunistamente al movimiento para incrementar su voto. Y fracasó. El sentimiento de agravio con respecto al Estado español, a sus fallidas promesas (Rodríguez Zapatero) y a su insultante arrogancia (Rajoy) motivó que el apoyo a la independencia pasara del 33% hace una década a un 50% (más o menos) en la actualidad. Pero es el proyecto de otro país, particu­larmente vivo entre los sectores más jóvenes y dinámicos de la población, el que alimenta ese sentimiento de ahora o nunca que se respira en el indepen­dentismo. Tal vez por eso el intento razonable de Pedro Sánchez para emprender una verdadera negociación, em­pezando por el reconocimiento de Catalunya como nación cultural, probablemente llega tarde. Aunque será una vía de salida necesaria tras la tormenta. Porque ahora lo que se avecina es la tormenta.

El paper de la violència en la Transició

http://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269999
Xavier Diez ressenya el llibre de Xavier Casals La Transición española: el voto ignorado de las armas. Amb més de sis-cents morts en més de dos mil accions violentes documentades, la transició del franquisme a la democràcia va ser molt mena pacífica i exemplar del que vol fer creure la propaganda oficial. Però la tesi de l’autor és que la violència, paradoxalment, ajudà a consolidar la reforma del sistema.

[…] Casals considera que, si bé la violència tenia una motivació clara de desestabilitzar l’estat (ja fos per fer-lo involucionar, ja fos per redirigir-lo cap a la ruptura radical amb el franquisme), es produí la paradoxa que ajudà a consolidar la democràcia més o menys dissenyada per franquistes i opositors disposats a transigir. La pressió de les armes, en un moment delicat de canvi històric i social, a parer de l’historiador feu guanyar partidaris del sistema democràtic. El fet que cada setmana es produïssin morts, enterraments, trets o bombes, lluny de buscar sortides radicals va empènyer una opinió pública en procés de formació i modernització a abjurar de la solució armada, a emancipar-se d’una història que, com repetien els manuals escolars d’història, semblava destinada a la tragèdia. I, el fet cert és que l’estat, amb el pas dels anys i la consolidació de les institucions, va passar a esdevenir un dels estats amb menor taxes d’homicidi del món.

The class dynamics of breastfeeding in the United States of America

https://qz.com/1034016/the-class-dynamics-of-breastfeeding-in-the-united-states-of-america/
No em sembla desenraonat pensar que aquestes conclusions —basades en dades estadístiques— siguen vàlides per a altres països, per exemple el nostre. La lactància materna —amb els seus costos invisibles per a les classes treballadores— pot haver esdevingut una marca d’estatuts. La llet artificial, en canvi, tenia l’aval social quan resultava molt més cara i era a l’abast només d’uns pocs.

Breast milk has become a luxury good, another example of what the sociologist Elizabeth Currid-Halkett calls inconspicuous consumption: the investments in intangibles like health and education that increase social capital for the modern wealthy. And because these costs are largely invisible, it’s easy to frame breastfeeding as a free good equally available to all. The truth is much more complicated.

Es fácil encontrar tu rastro en el laberinto de datos ‘anónimos’ de las tecnológicas

http://www.eldiario.es/hojaderouter/seguridad/encontrar-rastro-laberinto-anonimos-tecnologicas_0_671933044.html
Dos investigadors van fer creure que havien desenvolupat un nou algorisme de machine learning capaç de millorar la precisió de la publicitat personalitzada. Però necessitaven dades per entrenar l’algorisme i diferents empreses del sector els les van oferir gratis. 3.000 milions de registres de cerques i navegació, amb els quals van demostrar que fàcil resulta identificar els usuaris prèviament anonimitzats.

La comunicadora Svea Eckert y el experto en análisis de datos Andreas Dewes obtuvieron los datos de búsquedas, supuestamente anónimos, de más de tres millones de teutones. Los estudiaron hasta sacar pistas sobre la vida de sus dueños: desde las preferencias pornográficas de un juez a la medicación utilizada por un político.