La universalidad paulina es una forma de lucha

La universalidad paulina, por el contrario, es una forma de lucha. Cuando Pablo dice: “No hay griegos o judíos, no hay hombres o mujeres…”, esto no significa que todos seamos una feliz familia humana, sino, más bien, que hay una gran división que transciende todas estas identidades particulares, tornándolas finalmente irrelevantes: “No hay griegos ni judíos, no hay hombres ni mujeres… ¡sólo hay cristianos y enemigos de la cristiandad!”. O, como tendríamos que decirlo hoy en día: sólo están aquellos que luchan por la emancipación y sus reaccionarios oponentes: el pueblo y los enemigos del pueblo.

—Slavoj Zizek, Primero como tragedia, después como farsa.

La tecno-maçoneria del TED

[…] TED talks are sermons, and the “ideas worth spreading” held therein are the gospel. Going to Long Beach (which costs $7500) is an exclusive trip to Mecca; TEDActive is the first tier of secondhand appreciation akin to viewing a religious relic in a glass case. And those videos, cherished by intellectuals and sometimes catchy enough to go viral in the general populace, are the updated version of The 700 Club, Pat Robertson’s hugely-influential television broadcast that is a cornerstone of televangelism […]

Beyond televangelism: inside TED’s new gospel.

Amb relació a Sugata Mitra (TED Prize 2013 = $1M), recomane també:

  1. An Institution Is Not an Invention: Heretical Thoughts on Mitra (Mike Caulfield).
  2. TED, Technology Entrepreneurship, Uncollege, and the Hole in the Wall (Audrey Watters).

El tigre escapat a Castelló era napolità

Fa uns dies va córrer el rumor que s’havia escapat un tigre del circ que hi ha o hi havia a Castelló. Fins i tot es va difondre aquesta foto tan dubtosa que deien que era de la plaça Cardona Vives. Vg. elmundo.es: Un bulo en las redes sociales obliga a la Policía de Castellón a recontar las fieras de un circo.

En realitat era molt fàcil esbrinar, mitjançant la cerca d’imatges de Google, que la foto pertanyia a una notícia de Nàpols de fa cinc anys: Una tigre scappa dal circo, le foto di un carabiniere (la Repubblica.it).

Curiosament, en les altres fotos que es poden veure en la Reppublica es comprèn molt millor que sí que era un tigre: p. ex. 1 3 6.

Una qüestió de mètrica

Criatura dolcíssima

Heus ací la citació amb què he volgut encapçalar el meu nou llibre. Un cèlebre vers del cèlebre poema de Joan Fuster “Criatura dolcíssima” (Escrit per al silenci, 1954):

No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?

Es tracta d’un poema bastant conegut, em penso que sobretot per l’adaptació que en va fer Lluís Llach (Somniem, 1979; Poetes, 2004). I heus ací on em sorgia el dubte, perquè, en la versió de Llach, el vers figura exactament tal com l’acabo de transcriure, però en l’edició del llibre de Fuster de què disposo (dins Set llibres de versos, 1989), i en moltes pàgines web (com l’adés enllaçada), s’observa una no tan petita variació:

No li llegiran ton nom amb un bell pànic?

No cal dir que li vaig pegar moltes voltes, a aquesta disparitat. En el context del poema, per a mi tenia més sentit la primera versió, amb “hi”. “No hi llegiran” vol dir, evidentment, “No llegiran en els meus versos”. A què o a qui, tanmateix, faria referència “li”? No sabria dir-ho. Aquesta consideració, però, no em pareixia definitiva. Podia ser que jo, simplement, no entengués el vers. I tampoc no volia citar-ne una versió incorrecta o apòcrifa, és clar.

Mentrestant, vaig poder comprovar en la Biblioteca de la Universitat Jaume I (vegeu imatge de dalt i la fitxa del catàleg) que en l’edició original de 1954 el vers apareix amb “hi”.

La solució del problema, finalment, va arribar per un altre cantó i era d’allò més fàcil: només calia contar les síl·labes. “Criatura dolcíssima” són tot tercets decasíl·labs, menys, únicament, si fos amb “li”, aquest verset de la discòrdia, que seria hendecasíl·lab. Per coherència mètrica, doncs, entenc que la versió bona era l’original, amb “hi”. D’altra banda, si fem la cerca amb Google Books, podem veure que la versió amb “li” només apareix en l’edició de 1989 i en alguna antologia posterior. Pareix, doncs, que es tractaria d’una errata introduïda tan recentment i escampada en el Web pàgina a pàgina.

Per a acabar, vull fer constar el meu agraïment a Francesc Pérez Moragón i al catedràtic Vicent Salvador, experts en l’obra de Fuster, que han tingut l’amabilitat de corroborar aquesta conclusió i les raons mètriques i semàntiques que m’hi han portat.

I’m Not The Product, But I Play One On The Internet

http://powazek.com/posts/3229

Lectura obligatòria sobre les confusions i la manipulació darrere del mantra “Si no pagues pel producte, tu ets el producte”.

Com si només poguéssim ser clients o producte, com si no pagar impliqués no poder queixar-se, com si les companyies a què paguem religiosament (p. ex. les dels sectors de l’energia o les comunicacions) ens tractessin d’allò més bé i no comerciessin amb les nostres dades. Com si estiguéssim obligats a reduïr totes les relacions a relacions econòmiques.

Molta ingenuïtat i molts estafadors, tot plegat. Via @albertgasset.

Hotel amb mosca

Avui he llegit en un diari que el 30 de novembre de 2007, divendres, o potser un altre dia indeterminat de l’any següent, el vicepresident del Consell i la consellera de Cultura van dinar amb el duc de Palma en un hotel de Castelló. Tot i que van venir a propòsit de València, i consta que van pagar ells el compte (“Açò ho pague jo!”), els representants de la Generalitat no aconsegueixen recordar ara el motiu de la trobada, ni els temes de què van parlar amb l’egregi comensal. Una mosca sobrevolava la taula. Feia olor, sens dubte, d’immundícia.

(Font: Levante de Castelló d’avui, edició en paper, p. 4. Tret d’això de la mosca.)

Notes per a la compra d’un ebook

  1. Recordar que la passarel·la bancària no funciona amb el meu navegador habitual. Obrir la pàgina de la llibreria habitual en l’altre navegador.
  2. Encertar la contrasenya amb el teclat virtual de la passarel·la bancària.
  3. Baixar el fitxer .acms (WTF!) i obrir-lo amb l’Adobe Digital Editions.
  4. Tancar l’Adobe Digital Editions i anar a buscar el fitxer .epub (el llibre) en la carpeta ~/Documents/Digital Editions, o on sigui que la darrera versió de l’aplicació l’hagi volgut desar (descobrir on).
  5. Arxivar-ne una còpia en Calibre, programari lliure i meravellós que automàgicament li llevarà el cadenat (thnx Apprentice Alf!) i de pas el convertirà també al format MOBI, apte per al Kindle).
  6. Transferir el llibre ja alliberat al Kindle i/o al telèfon.
  7. Fi. Ja puc començar a llegir.

(En cas que comprés el llibre en Amazon em podria saltar la passarel·la bancària i hauria de substituir l’aplicació d’Adobe pel Kindle for Mac. La conversió de formats en Calibre seria a la inversa, per aconseguir la compatibilitat amb el telèfon.)