Resulta fascinant observar de prop com es genera el coneixement científic.

Paddington Bear was a refugee

Audrey Watters:

Bond created the character after buying a rather lonely looking teddy bear, so the story goes, and imagining what would happen if an unaccompanied bear turned up at a train station. At the time, Bond lived near Paddington Railway Station, which had been the site from which many London children were evacuated during World War II. Bond said that he had memories of those children with labels around their necks and all their possessions in a suitcase. And so Bond gave us a bear from Peru, found at Paddington Station by the Brown family, sitting on his suitcase with a note attached to his coat: “Please look after this bear. Thank you.” Paddington was a refugee, of sorts. He’d come all the way to London in a lifeboat, he told the Browns. He insisted hotly that did not make him a criminal. We should look after refugees, you know. We should take them in and feed them and care for them and protect them from unfriendly, prying neighbors.

Comence a pensar que era veritat. Hauria resultat molt més fàcil escriure una novel·la.

William Blake: The Ghost of a Flea

http://www.tate.org.uk/art/artworks/blake-the-ghost-of-a-flea-n05889

John Varley —artista, astròleg i amic íntim de Blake— explicava en el seu Tractat sobre fisiognomonia zodiacal (1828) que Blake va tenir una vegada una visió espiritual del fantasma d’una puça i que “aquest esperit va visitar la seva imaginació sota una aparença que ell mai havia anticipat en un insecte”. Mentre el dibuixava, l’esperit va dir a l’artista que totes les puces estaven habitades per les ànimes dels homes que són “per naturalesa sanguinaris en excés”. En la pintura, sosté una tassa per beure sang i la mira ansiosament. La fusió d’home i animal que Blake va dur a terme suggereix un personatge humà arruïnat per trets bestials.

William Blake: The Ghost of a Flea (c. 1819–20)

Després de llegir “L’home en el castell”

Després de llegir L’home en el castell de Philip K. Dick estic començant a veure d’una altra manera aquest maldecap del franquisme que no s’acaba mai, malgrat que el dictador va morir ja fa més de quaranta anys. Carrero Blanco, el Valle de los Caídos, els judicis i les lleis encara vigents, la impunitat dels crims…

Nosaltres, en el Regne d’Espanya, vivim en aquesta realitat alternativa on el feixisme va guanyar, per sempre, la Segona Guerra Mundial? O això els convé que creguem? I si, com ha dit algú, finalment obren el taüt i resulta que era buit?

Resum ràpid del llibre blanc de la CEOE sobre l’educació

  1. Les universitats públiques no haurien de promoure estudis en àrees de coneixement que el president de la patronal ignora i se sent molt a gust ignorant. Tant s’hi val filologia etrusca com metafísica xinesa o modelització matemàtica.
  2. Les universitats públiques s’han de limitar a formar els professionals que els empresaris realment existents creuen necessitar a hores d’ara. Així podran tornar a escandalitzar-se d’ací a uns anys, i criticar una altra vegada les universitats públiques, quan necessitin altres tipus de professionals que no havien sabut preveure i no en trobin.
  3. Que altres països formin experts en qüestions especialitzades o abstractes i que en treguin profit si volen. Que innovin ells!
  4. Els pares (o les mares?) de famílies riques tenen dret a creure que decideixen sobre el tipus d’educació que empreses privades proporcionaran als seus fills. I sobre la destinació dels imposts que paguen les famílies assalariades, que han de servir per a finançar els negocis educatius privats, entre d’altres. Els poders públics no són ningú per a decidir sobre l’educació que hauria de tenir tothom.

Fonts: