La loteria sagrada

La Sortes Biblicae, també Sortes Sacrae o Sortes Sanctorum (loteria bíblica, sagrada o dels sants) era un mètode d’endevinació i guiatge espiritual propi de l’antigor i de l’edat mitjana. Consistia a obrir la Bíblia a l’atzar, llegir el primer versicle que hom trobés i interpretar-lo com a voluntat de Déu i predicció dels esdeveniments futurs. També valia entrar en una església i escoltar les primeres paraules de les escriptures que fossin dites o cantades. Aquesta pràctica es derivava de les anteriors Sortes Virgilianae i Sortes Homericae: consultar el fat en els poemes de Virgili (Roma) o en els d’Homer (Grècia).

Ahir ho vaig provar amb el Tractatus Logico-Philosophicus de Ludwig Wittgenstein (traducció de Josep Maria Terricabras). El dit se’m va aturar en la pàgina 69 i els ulls en la proposició 2.0212:

Llavors seria impossible de projectar una imatge del món (vertadera o falsa).

El missatge que el filòsof vienès m’enviava —sens dubte de forma involuntària— em pareixia vagament dissuasori. Vaig estar una estona pegant-li voltes i al final me’n vaig anar a comprar el pà. Pel camí, pensava en altres llibres que em poguessin ajudar a orientar la meva vida segons d’on bufa el vent, sense arribar per ara a cap conclusió definitiva.

  • Els Aforismes de Lichtenberg.
  • Les Historias de cronopios y de famas de Julio Cortázar.
  • Tots els contes de Pere Calders.
  • Una bona antologia o edició completa de pàgines dominicals dels Peanuts.
  • El Necronomicon (triaria la traducció d’Olaus Wormius o la de John Dee?).
  • El darrer anuari de la Cambra Agrària o del Sindicat de Regants.
  • La Constitució Espanyola de 1978.