De la revelació, la definició i la independència del ciberespai

Adolphe Bitard - Téléphone

Stewart Brand va visitar el centre d’informàtica de Stanford amb Jim Fadiman i hi va veure uns quants investigadors jugant amb un programa estrany, un videojoc anomenat Spacewar. Va prendre nota mentalment del programa i del grup que hi estava jugant. Tardaria sis anys a tornar-hi.
El que recordava de la visita és revelador. Se li va quedar gravada en la memòria la imatge d’uns joves obsessionats amb els ordinadors, enganxats al joc i atrapats en una experiència extracorporal. Va ser la segona de dues percepcions que va experimentar en poc temps. La primera havia estat mentre feia fotografies en la reserva índia de Warm Springs amb un amic de la família, Dick Raymond. Ara, en el centre d’informàtica, es va apoderar d’ell la mateixa sensació: heus ací tot un altre món, un que era potser més atraient que el seu. Havia topat els primers indicis d’una cosa que anys a venir arribaria a ser coneguda com a ciberespai.

—John Markoff, What the dormouse said: how the sixties counterculture shaped the personal computer industry.

Aquella primera visió del ciberespai es va esdevenir cap a 1962. El terme, però, l’encunyaria l’escriptor de ciència-ficció William Gibson en la dècada de 1980, i John Perry Barlow el faria servir una mica més endavant per referir-se a les xarxes d’ordinadors i als xats:

En aquest món silenciós, totes les converses són teclejades. Per entrar-hi, un abandona el cos i el lloc i esdevé quelcom fet només de paraules. Pot veure el que els seus veïns diuen (o han dit), però no els pot veure a ells, ni el seu entorn físic.

—John Perry Barlow, Crime and Puzzlement, 1990.

Un parell d’anys després, un altre escriptor de ciència-ficció, Bruce Sterling, definiria el ciberespai com “el «lloc» on sembla ocórrer una conversa telefònica”: ni dins d’un telèfon ni dins de l’altre, sinó en un espai electrònic entre ambdós.

Des de la dècada de 1960, el món del telèfon s’ha encreuat amb els ordinadors i la televisió, i tot i que el ciberespai encara no tingui substància pròpia, res que puguem tocar, comença a tenir a hores d’ara una rara qualitat física. Avui ja té sentit parlar del ciberespai com un lloc autònom.

—Bruce Sterling, Introduction to The Hacker Crackdown, 1992.

Finalment, el 8 de febrer de 1996, Barlow va publicar en el web «A Declaration of the Independence of Cyberspace». En català: «Una declaració d’independència del ciberespai».

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *