Gestionar la qualitat?

Això de la “gestió de la qualitat”, per més voltes que li donen -i per més que ens hi obliguen, fins que passi per fi de moda- és un concepte tan absurd i tan ridícul com podrien ser-ho sense anar més lluny la “gestió de la destresa”, de l’oportunitat, o de la (in)competència.

En principi, suposem que deuen ser bones intencions. Qui es podria negar a voler fer les coses bé? Exactament això, i poc o res més, significa la paraula “qualitat”. Però després, és clar, vénen els artificis, els intents de precisar al concepte, revestir-lo de rigor teòric, imposar procediments i auditories… i aleshores les coses ja es compliquen.

Ningú, és clar, no pot estar en contra de millorar la qualitat dels productes o els serveis: de fer les coses com cal i cada dia millor. I en això consisteix la trampa. Perquè, si intentem baixar de les generalitats a les concrecions, creure -o fer creure- que es pot gestionar el fer les coses bé i sobretot que es pot gestionar en abstracte, que és igual millorar l’ensenyament que l’elaboració del pa, la fabricació de cotxes o l’extinció d’incendis -productes, serveis i activitats que no tenen res concret en comú-… doncs, en aquest cas, ens estem apropant perillosament al nominalisme: com que existeix la paraula ‘qualitat’, hi ha d’haver una cosa al darrere que uns experts poden conèixer, dominar i controlar. És a dir, un nou cas de pensament màgic. Xarlatanisme.

De debò ens hauríem de creure que algú pot saber més que els mestres, pedagogs i inspectors educatius com millorar l’educació? I que en saben els mateixos que avaluen igual una escola que una fàbrica? Tan necis es creuen que som?

Per aquest motiu, en els moments dolents penso que només es tractava d’adobar un discurs pseudo-científic que servís per a apuntalar paradetes de venedors d’oli de serp corporatius. Negocis i més negocis a costa del tresor públic.

I no sóc l’únic. Si voleu, podeu començar per ací: Beyond the Gospel: A Critique of TQM and a Few Implementation Pitfalls (Yonatan Reshef, School of Business, University of Alberta). O per la interessant història de l’origen del TQM (Total Quality Management), o per les crítiques a l’ISO 9000/9001.

The standard is seen as especially prone to failure when a company is interested in certification before quality […] Certification by an independent auditor is often seen as the problem area, and according to Barnes, “has become a vehicle to increase consulting services”.
[…]
Abrahamson argues that fashionable management discourse such as Quality Circles tends to follow a lifecycle in the form of a bell curve, possibly indicating a management fad.
[…]
Pickrell argues that ISO systems merely gauge whether the processes are being followed. It does not gauge how good the processes are or whether the correct parameters are being measured and controlled to ensure quality […]

O, millor encara, llegiu aquest article de 2010 de la revista Tendencias pedagógicas, núm 15., recomanat per Jordi Adell:

El discurso de la calidad en educación: ¿escuelas ISO 9001/2000? (PDF).

RESUMEN
Viajando hacia la escuela soñada, en los últimos años nos están desviando reiteradamente hasta la parada de la calidad. Sin duda se trata éste de un tema fascinante, porque ¿quién no va a estar de acuerdo con una salud, una alimentación y por supuesto con una educación de calidad? Esta verdad tendenciosa ha sido una de las responsables de que el discurso de la calidad cale paulatinamente en el lenguaje socioeducativo, en sus instituciones e incluso en su legislación, y lo hace con poco a poco, pero cada vez con más insistencia y con una mayor inclinación al mercado. A continuación tratamos de reflexionar sobre lo que el discurso de la calidad encierra, intentando superar lo distractor del término y adentrándonos en sus orígenes, causas y fundamentos.

PALABRAS CLAVE: Calidad, educación, mercado, reflexión

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *