Entrevista amb un gerent

Avui al matí, una persona que, d’aquestes coses, n’entén de debò, m’ha dit que si volia llegir “una entrevista amb un bobo” (sic), ací en tenia una amb el “comptable” (gerent?) del MIT:

“Las apuestas arriesgadas definen el futuro y permiten hacerlo nuestro” [El País Semanal]

Per què li dedicava aquest qualificatiu pejoratiu? No em consten les seves raons subjectives, però, després de llegir l’entrevista, a mi mateix se me n’acudeixen unes quantes. Entre altres:

  • Perquè en el MIT, com en l’acudit d’El Roto, pareix que els diagnòstics els fa el gerent.
  • Perquè MIT, Harvard & co. estan executant una operació comercial d’apropiació del moviment de cursos oberts, massius o no, i de la cultura lliure en general, que no van inventar i no els pertany.
  • Perquè l’entrevistat manipula les debilitats dels altres en benefici propi i oculta les seves.
  • Perquè és una de tantes mentides interessades que no hi hagi pràctiques, experimentalitat ni treball en equip en les universitats espanyoles.
  • Perquè conec molta més innovació educativa, en moltes iniciatives individuals i institucionals molt més prop d’ací, que tota la que no hi ha ni pareix que hi hagi d’haver mai en edX.
  • Perquè la famosa teoria de Christensen fa pudor -de reduccionisme tecnològic- quan s’aplica lluny de l’àmbit molt més restringit per al qual es va pensar.
  • Perquè nega la nostra òbvia manca de recursos, la utilitza a la manera dels nostres pitjors governants com a excusa per a la destrucció planificada (“tomar decisiones difíciles”) i a sobre fa servir una metàfora bèl·lica (“Coger dos o tres guerras y atacar esas”).
  • Perquè l’exemple de la pometa és d’una ridícula banalitat i, a més a més, dubto molt que les lleis de Newton, com diu o li fan dir, s’escrigueren fa cinquanta anys (sic) (2014-1687=327).
  • Perquè es fa o li fan publicitat amb l’assassinat i el funeral d’un policia al seu campus.

D’altra banda, és evident que, al llarg de l’entrevista, toca algunes qüestions importants o interessants, sobretot quan li convé fer-ho en pro de la seva universitat. I El País li fa d’altaveu perquè està de moda parlar malament de les nostres universitats i de l’educació pública en general. Fer-nos creure que hi tenim un problema, en lloc de la solució. Anar-la ensorrant a base de falsedats, estrangulament pressupostari i altres males arts, i crear així noves i magnífiques oportunitats de negoci per als més espavilats.

(Sobre la figura del gerent com a personatge clau de la modernitat, recomano llegir Macintyre.)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *