L’idil·li del tramvia

S’han escrit contes sobre aquest tema fins i tot des d’abans que els publicistes descobrissin el filó. Entre molts altres, suposo, els següents:

-“Una faula”, de Robert Fox, en Sudden Fic­tion o Ficción súbita (Anagrama). Un noi agafa el metro el primer dia de feina, coneix una noia i el revisor es disposa a casar-los a punt d’arribar a la parada.
-“Ómnibus”, de Julio Cortázar, en Bestiario (Alfaguara, Punto de lectura). El noi i la noia aconsegueixen baixar abans que el trajecte, que ha esdevingut un malson, acabi malament.
– “Idil·li en tramvia”, de Josep Carner, en Con­tes del noucentisme (Granica). En baixar la noia es­trangera i rossa, el narrador s’adona que és coixa, pobreta.

Em fa pensar en tot açò l’idil·li de les nostres autoritats amb el fals tramvia, que ells es com­plauen a anomenar emfàticament “transport de via reservada”, o també “bus guiat”, tot i que no pareix que sigui res més que una versió (poc) ac­tualitzada del vell troleibús que ja va recórrer Castelló el mil nou-cents seixanta i tants.

Sigui com vulgui, la primera línia anirà des de l’Àgora de la Universitat fins al Parc de Ri­balta. Abans, però, caldrà construir un nou pont per sobre del Riu Sec i això retardarà la inaugu­ració almenys fins setembre. Diuen, tanmateix, que l’avinentesa de les eleccions pot fer conve­nient que al maig circuli ja “en proves”, encara que s’hagi d’aturar en arribar al riu.

Em represento doncs uns cansats viatgers –entre els quals, potser, una parella de nous ena­morats– que són amablement convidats a baixar del vehicle en una mena d’atzucac, davant d’un riu sense aigua d’allò més semblant a la fi del món, i aquesta atmosfera irreal em convenç una vegada més que la vida imita l’art. Sens dubte, els guionistes d’alguns polítics d’ací són genis no reconeguts de la literatura imaginativa.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *