Facècies i apotegmes

“Eugenesia” és un dels més de cent Cuentos breves y extraordinarios reunits per Borges i Bioy al 1955:

Una dama de calidad se enamoró con tanto frenesí de un tal señor Dodd, predicador puritano, que rogó a su marido que les permitiera usar de la cama para procrear un ángel o un santo; pero, concedida la venia, el parto fue normal.

—Drummond, Ben Ionsiana (c. 1618).

El títol, tanmateix -tot i que s’ha mantingut en reculls posteriors, p. ex. en La mano de la hormiga. Los cuentos más breves del mundo y de las literaturas hispánicas, Universidad de Alcalá de Henares, 1991- va ser òbviament una aportació dels il·lustres antologistes. De fet l’anècdota o miracle a l’inrevés del predicador i la seva dama enamorada, com molts altres dels textos del llibre, no era a l’origen una peça independent, sinó tan sols unes frases part d’un text més extens. En aquest cas es tractava de les notes preses pel poeta escocèsWilliam Drummond quan Ben Jonson va fer cap a casa seva pel Nadal de 1618. Gràcies a l’Internet Archive, que ens dóna accés al text complet del llibre, podem trobar el seductor senyor Dod en la secció “Jeasts and Apothegms” (facècies i apotegmes). En l’anglès renaixentista de Drummond la cosa anava així:

A Gentlewoman fell in such a phantasie or phrensie with one Mr. Dod, a puritan preacher, that she requested her Husband that, for the procreation of ane Angel or Saint, he might lye with her; which having obtained, it was but an ordinarie birth.

Aquestes Notes de les converses de Drummond i Jonson han estat reivindicades com a antecedent directe de l’entrevista periodística: Drummond feia les preguntes i es limitava a anotar les respostes del seu convidat. Però caldria tenir en compte que allò eren notes privades d’una conversa privada. Són plenes de xafardejos i de paraules aspres contra altres autors. Diuen que quan les va publicar per primera vegada la Shakespeare Society en 1842, la reputació de tots dos es va deteriorar: la d’un per anar-se’n de la llengua i la de l’altre per estirar-li-la. Pura hipocresia. De què esperaven que parlessin dos escriptors en acabant de sopar?

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *