Els darrers moments de Primo Levi

El número de juny de 2004 de la Revista de Occidente publica la reconstrucció de “Los últimos momentos de Primo Levi” realitzada per Diego Gambetta, professor de Sociologia a Oxford.

D’entrada, em va xocar el plantejament de l’article, perquè tenia entès que Levi es va suicidar i perquè, havent llegit Si això és un home, em costa entendre que ningú es pugui preguntar: “¿Cómo pudo perder Levi esa fuerza y lanzarse de un salto a la muerte?”. És evident que cadascú mira les coses des del seu punt de vista, però hi ha una citació de Leo Wieseltier, per al qual el suïcidi de Primo Levi refutava el missatge de fortalesa i d’esperança dels seus llibres, que em sembla, més que injusta, injustificable i perversa.

Al capdavall, però, el quid de la qüestió és un altre. Si les dades que exposa Gambetta són certes, i no tenim per què dubtar que ho són, simplement no hi havia proves que permetessin afirmar que Levi es va suïcidar. Ni tan sols pareix probable que ho fes. De cap manera hauria estat, en tot cas, un acte premeditat, i els indicis apunten més aviat a un accident que a una crisi sobtada. Per què, aleshores, es va acceptar i es va difondre tan ràpidament la versió de la mort voluntària? Potser perquè quadrava massa bé amb els clixés: l’escriptor suïcida i la maledicció del supervivent d’Auschwitz. Això que Gambetta anomena “trampa cognitiva” ens enlluerna i ja no parem compte als fets, a les coses com s’hagin esdevingut realment. Sens dubte passa sovint. Un cas molt semblant va ser el de José Agustín Goytisolo.

(L’article es va publicar originalment en Boston Review i s’hi pot llegir en anglès: “Primo Levi’s Last Moments”. La versió de la Revista de Occidente afegeix en un “Post Scriptum” nous testimonis i arguments que contradiuen la hipòtesi del suïcidi.)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *