En cuanto cruzas la calle
estás del lado de la sombra.

Más acá, más allá, milonga de Juan Ferraris citada por Adolfo Bioy Casares.

Tot açò que està passant no pot ser veritat. Pareix una reductio ad absurdum de la realitat.

La loteria sagrada

La Sortes Biblicae, també Sortes Sacrae o Sortes Sanctorum (loteria bíblica, sagrada o dels sants) era un mètode d’endevinació i guiatge espiritual propi de l’antigor i de l’edat mitjana. Consistia a obrir la Bíblia a l’atzar, llegir el primer versicle que hom trobés i interpretar-lo com a voluntat de Déu i predicció dels esdeveniments futurs. També valia entrar en una església i escoltar les primeres paraules de les escriptures que fossin dites o cantades. Aquesta pràctica es derivava de les anteriors Sortes Virgilianae i Sortes Homericae: consultar el fat en els poemes de Virgili (Roma) o en els d’Homer (Grècia).

Ahir ho vaig provar amb el Tractatus Logico-Philosophicus de Ludwig Wittgenstein (traducció de Josep Maria Terricabras). El dit se’m va aturar en la pàgina 69 i els ulls en la proposició 2.0212:

Llavors seria impossible de projectar una imatge del món (vertadera o falsa).

El missatge que el filòsof vienès m’enviava —sens dubte de forma involuntària— em pareixia vagament dissuasori. Vaig estar una estona pegant-li voltes i al final me’n vaig anar a comprar el pà. Pel camí, pensava en altres llibres que em poguessin ajudar a orientar la meva vida segons d’on bufa el vent, sense arribar per ara a cap conclusió definitiva.

  • Els Aforismes de Lichtenberg.
  • Les Historias de cronopios y de famas de Julio Cortázar.
  • Tots els contes de Pere Calders.
  • Una bona antologia o edició completa de pàgines dominicals dels Peanuts.
  • El Necronomicon (triaria la traducció d’Olaus Wormius o la de John Dee?).
  • El darrer anuari de la Cambra Agrària o del Sindicat de Regants.
  • La Constitució Espanyola de 1978.